L’estrès i el desgast emocional no apareixen d’un dia per l’altre. Sovint comencen amb petites tensions, cansament acumulat i la sensació constant de no arribar a tot.
Reconèixer aquests primers senyals pot ajudar els equips educatius a entendre què està passant i a crear espais per cuidar-se abans que el malestar es cronifiqui.
Quan l’empatia comença a pesar
En educació, acompanyar forma part de la feina. Escoltar un alumne que ho està passant malament, sostenir una família en un moment difícil, gestionar situacions complexes o estar pendent de les necessitats emocionals del grup són situacions habituals en el dia a dia de molts professionals.
Ho fem perquè ens importa. Però estar disponibles emocionalment per als altres de manera continuada també pot tenir un cost.
De vegades aquest desgast no es manifesta com un gran esgotament. Comença de manera més subtil: costa més desconnectar, algunes situacions ens afecten més del que és habitual, apareix irritabilitat o sentim que cada vegada tenim menys energia per continuar escoltant i acompanyant.
Què és la fatiga per compassió?
Quan l’exposició al patiment o a les dificultats dels altres és intensa o es manté durant molt de temps, pot aparèixer el que coneixem com a fatiga per compassió o desgast per empatia.
No significa deixar de ser empàtic ni deixar de preocupar-se pels altres.
Significa que els recursos emocionals que utilitzem per acompanyar també necessiten recuperar-se.
Cuidar els altres no hauria d’implicar deixar de cuidar-nos a nosaltres mateixos.
Alguns senyals que ens poden alertar
No sempre és fàcil identificar aquest desgast, perquè sovint es va instal·lant de manera progressiva. Alguns senyals poden ser sentir-se emocionalment esgotat després de determinades situacions, tenir més dificultats per desconnectar de la feina, irritar-se amb més facilitat o començar a sentir distància emocional davant de situacions que abans ens mobilitzaven.
També pot aparèixer la sensació de no poder donar més, fins i tot quan continuem intentant estar disponibles per a tothom.
No és només una qüestió individual
Quan parlem de benestar emocional en els equips educatius, és important no situar tota la responsabilitat en cada professional.
Les dinàmiques de l’equip, la manera com es reparteixen les responsabilitats, els espais per compartir situacions difícils, el suport entre companys o la possibilitat de posar límits també influeixen en com vivim el desgast.
Per això, cuidar els professionals no consisteix únicament a donar-los eines individuals per gestionar l’estrès. També implica crear equips on sigui possible parlar del que pesa, compartir responsabilitats i sentir-se acompanyat.
Crear espais per cuidar qui cuida
Parar, posar paraules al que està passant i compartir-ho amb altres persones de l’equip pot ser un primer pas.
No sempre podem eliminar les situacions difícils que formen part de la realitat educativa. Però sí podem construir maneres més saludables d’afrontar-les, individualment i com a equip.
Per continuar cuidant els altres, també necessitem espais on sentir-nos cuidats.